Aquest ha set el punt final dels nostres estudis d’Educació Infantil. Hem pogut posar en pràctica tots els nostres coneixements i a la fi, iniciar-nos en el món professional de les escoles.
Pel que fa als meus sentiments dir que estic prou contenta de com han anat les meves pràctiques i que ara, més que mai, sé que vull ser mestra d’Educació Infantil.
Envers el compliment del contracte pedagògic penso que l’he complit sense cap problema: he assistit tots els dies al centre i, aquells que no ho he fet, he presentat el justificant metge necessari. A més, sempre he complert l’horari sent sempre el més puntual possible. Envers els compromisos acordats també he de fer una visió positiva donat que he entregat les tasques sempre en els temps acordats, he tingut un comportament respectuós amb la meva tutora, infants, famílies i la resta del centre.
Referent a l’autoconcepte professional, dir que encara em queda molt per aprendre però penso que tinc una bona base per començar a fer front a la meva professió el dia de demà. He cursat les meves pràctiques a un centre on he pogut aprendre moltíssim gràcies als diferents tipus de metodologies que proposen: els racons, els tallers i els projectes. Sé que si hagués estat a una escola més tradicional l’aprenentatge hauria set més lineal, no hauria après tantes estratègies donat que al estar tot més marcat no trobem tants de contratemps o coses/situacions a tenir en compte.
Pel que fa al treball col·laboratiu tant amb el centre com a l’aula, dir que he estat sempre disponible per a qualsevol necessitat. He col·laborat dia a dia amb la meva aula ajudant-la amb les activitats, les sortides, confeccionant material didàctic, organitzant i recollint els espais de l’aula... però també amb el centre, millorant els racons de les diferents aules, donant la meva ajuda per les festes, decorant els passadissos, fent plafons informatius...
Amb les pràctiques, he pogut comprovar que el treball ha de fer-se en conjuntament amb la resta d’equip docent, especialment amb els del mateix nivell, seguint així una mateixa línia de treball que permeti tenir una coherència en allò que fem amb els infants. També, he vist que s’ha de treballar cooperativament per així seguir la filosofia del centre plasmada en el PEC.
Dir que m’he sabut incorporar tant al centre com a la meva aula de referència fàcilment ja que sempre he mantingut una actitud de respecte envers les educadores del centre, deixant que exercissin la seva tasca sense inferir en ella.
Quant a la competència de convivència ja he fet entrades envers la resolució de conflictes i valorant positivament els aprenentatges que he fet envers aquests. He après que cada infant és un món i les tècniques que serveixen a uns, a uns altres no. He utilitzat diverses tècniques les quals he aprés al llarg de les pràctiques però en cap situació he utilitzat la veu com solució als conflictes ja que penso si sempre es crida no es soluciona res.
Envers a la competència d’estratègies de comunicació vull destacar el paper que he portat a l’hora de fer l’assemblea. Al principi no sabia què dir, ni com actuar amb els infants. Però, a mesura que va passar el temps, em vaig sentir molt més solta en qüestió de crear una comunicació amb feedback per la seva part, saber què dir, quan cantar una cançoneta o quan establir una conversa... Estic a prou contenta.
Referent a les famílies, dir que el contacte que he tingut ha set bo amb aquells que sempre recollien als seus fills o ens acompanyaven a la piscina/sortides però també ha set escàs amb alguns dels familiars donat que no recollia sempre la mateixa persona a l’infant, i per tant, es dirigien més a la tutora. A diferència de l’any passat, la meva tutora m’ha donat completa confiança per donar informacions envers els infants: de com ha anat la jornada, si ha passat alguna cosa rellevant... encara que si havien passat coses greus era ella qui s’encarregava de comunicar-ho. Dir que sempre he intentat ser el més acurada i respectuosa possible.
Només em vaig trobar amb una situació incòmode amb una mare però perquè aquesta tenia un problema amb unes de les mares i, per tant, estava nerviosa. No vaig poder desenvolupar una conversa amb ella donat que de seguida va aparèixer l’equip directiu i la va convidar a sortir del centre. Hauria set una bona oportunitat per poder valorar les meves competències comunicatives per poder resoldre aquest conflicte.
De la competència anomenada actitud ètica docent, dir que he intentat sempre millorar tant la meva pràctica docent com els espais de l’aula. Pel que fa als espais, he donat un caire més experimental al racó de la natura i he intentat aprofitar més l’espai de l’aula per a fer una assemblea més còmode en la que tots ens poguéssim veure. Pel que fa a la meva pràctica docent, he avaluat les meves intervencions modificant aquelles coses que pensava que no s’adequaven o no permetien l’adquisició òptima dels coneixements.
A més, estic molt d’acord amb la metodologia que defensa el centre. He pogut posar en pràctica tota la teoria dels estudis d’Educació Infantil. Penso que aquestes metodologies (racons, tallers i projectes) parteixen de l’experiència dels infants, del contacte amb la realitat i sobretot, de les seves preferències i motivacions, creant així un aprenentatge significatiu i globalitzat.
Finalment, dir que pel que he pogut vivenciar, penso que els infants són persones amb moltes potencialitats, que són l’eix de la pràctica educativa i agents del seu propi aprenentatge. Per això, penso que són molt importants les relacions que estableixen amb els altres i entre els iguals ja que són el motor d’aprenentatge i font de coneixement, que se'ls escolti, que es respecti a l’infant com un ser competent,... Dir que la meva pràctica educativa s’ha basat en aquesta imatge d’infant, permetent-los crear el seu propi coneixement a través de l’experimentació amb l’entorn i els materials, permetent-los establir relacions amb els seus companys, valorant a cada infant per igual, respectant els seus ritmes, rebutjant els prejudicis i les idees preconcebudes...
