Nens gaire fàcils de portar...

Al començar les meves pràctiques vaig estar una mica preocupada ja que la meva tutora em va avisar que aquest grup no era gaire fàcil i que, hi havia uns quants infants que eren bastant difícils de portar. 

Aquest fet em va preocupar bastant ja que no sabia si comptava amb les estratègies necessàries per fer front a aquesta situació. 

Ara que han passat els mesos i em paro a pensar en com ha set la meva evolució al llarg de les pràctiques m'adono que he sabut fer front bastant bé a aquest aspecte. He observat com la meva tutora resolia els conflictes amb ells i el que he après és que: 

• Primerament, s'ha de cridar l'atenció de l'infant i se'l recorda quines són les normes que havíem proposat entre tota la classe (Hi ha fotografies penjades a l'aula que ajuden a interioritzar-les millor). 
• Quan aquests cops d'atenció no funcionen, no els hem de castigar directament, cosa que molts de mestres ho fan. Estic segura que pels infants té poca importància quan és una cosa reiterativa.   
• S'han de parlar les coses tranquil·lament i sense alçar massa la veu. Hem de fer veure als infants que quan ens enfadem hem de dialogar per intentar resoldre les coses. Així mateix, aquest diàleg els ha de fer reflexionar, que sentin que el que han fet no està gaire bé i que segons el cas de l'acció, ni el mestre ni els companys estan contents amb ell. 

Per tant, gràcies a l'observació de la meva tutora i a l'interès meu envers aquesta qüestió, puc dir que els infants de l'aula m'han respectat en tot moment, i el més important, que he pogut resoldre conflictes de forma pacífica amb els alumnes de la meva aula, fins i tot amb els casos més difícils. Estic bastant orgullosa, de fet hi ha un infant que quan té un conflicte a les úniques que ens escolta són a la tutora i a mi. Ell és un cas bastant preocupant donat que de seguida fa una rebequeria però penso que és perquè normalment tendeix a presentar un caràcter molt fort davant les situacions que no li agraden i té problemes per expressar-se, per dir el que no li agrada, el que sent, o el per què està fent el que fa.