Dirigir una classe de psicomotricitat

Fa una setmana la mestra que s'encarrega de fer les classes de psicomotricitat ens va dir que podiem dirigir la classe nosaltres quan volguéssim. Així que jo vaig aprofitar l'ocasió i vaig acceptar sense pensar-m'ho dos vegades. 

Vaig fer memòria de totes les propostes que havia fet la mestra al llarg del meu període de pràctiques i vaig intentar cercar algunes que no s'haguessin fet fins ara. Així mateix també havia d'estar present a la sessió l'enderrocament de la torre i altres materials que permetessin el joc simbòlic, materials sensoriomotors...

La meva primera proposta per a la sessió va ser presentar-los una xarxa de cordes entre les quals podien passar per baix arrossegant-se, o bé enfilar-se per elles, passar els peus pels espais entre corda i corda...

Desprès, la segona proposta va estar dirigida al moment de la representació. Aquesta activitat tampoc l'havien realitzat mai i penso que va sortir bastant bé i va agradar als infants. Consistia en ajuntar-se per parelles i amb una pilota petita, fer-se massatges  alhora que escoltaven música relaxant. 

Penso que la relaxació té molta importància ja que redueix l'estat d'activació que tenen desprès de la sessió, suprimeix les tensions musculars i , a la vegada, contribueix a l'elaboració de la imatge corporal. 

Envers la meva actuació vaig estar contenta, donat que s'havia aconseguit el que volia però, quan vaig parlar amb la psicomotricista, em va dir que ella ens havia donat aquesta opció per a què nosaltres féssim una classe diferent. Que no teniem per què fer l'assemblea així, que podiem proposar una classe diferent com per exemple al pati, etc.

Quan em va dir això, em vaig sentir bastant malament, però vaig saber defensar-me i donar-li les raons del per què ho havia fet així: Nosaltres som estudiants d'Educació Infantil, i al llarg de la nostra carrera ens han remarcat molt la importància que té el seguir els mateixos rituals sempre a la sessió de psicomotricitat: Assemblea inicial per recordar les normes, enderrocament de la torre i joc "lliure" amb el material proposat, recollida del material i, finalment, representació. Jo, desprès de les classes teòriques de la UIB i de les observacions que hem realitzat de les classes de psicomotricitat a S'Olivera, l'any passat a les pràctiques i enguany, no he vist una forma diferent de com portar la classe. Penso que no som mestres d'Educació Física i que, per tant, no tenim els recursos suficients com per pensar altres activitats que no tinguin a veure amb la psicomotricitat.  

Així mateix, encara que m'hagi sentit bé fent la psicomotricitat penso que no és gaire fàcil i que l'haurien de portar sempre a terme especialistes que sàpiguen el significat de totes les accions dels infants al llarg de la sessió per poder avaluar-ho correctament.