Xerrada "Pepa Horno"

Aquesta tarda, na Pepa Horno, psicòloga i consultora en infància, afectivitat i protecció a "Espirales", ha vingut al nostre centre a fer-nos una xerrada pel que fa al seu àmbit professional.  Aquesta oportunitat, l'ha oferit el centre per a la formació del seu professorat (i nosaltres), i ha set pagada amb els diners dels quals disposa aquest. 

En referent a la conferència he de dir que ha set molt interessant i que el seu contingut té especial importància pel que fa al cicle d'Educació Infantil. 

Quant als seus continguts, ha parlat bàsicament, dels nuclis d'intel·ligència que tenim els sers humans (cap, cor i panxa) i de la importància que tenen cadascun d'ells a l'hora de l'adquisició de l'aprenentatge. I el segon aspecte important que hem tractat ha set el "com abordar l'afectivitat a l'aula". 

Pel que fa al primer aspecte que he dit anteriorment, els nuclis d'intel·ligència, m'ha cridat molt l'atenció i m'ha fet pensar bastant. Els tres nuclis d'intel·ligència són: 

• CAP: aquí tribem la intel·ligència analític-sintètica. Amb el cap raonem, pensem, memoritzem... 
• COR: és la intel·ligència emocional i social. Ens dóna les idees, però també, es la que ens dóna l'energia per treure a fora el que tenim.
• PANXA: és la intel·ligència somatosensorial. Tot el coneixement arriba mitjançant el cos i es queda al cos. 

El més important és que ha d'haver una retroalimentació dels dos darrers nuclis (panxa i cor) ja que el cap no es comença a desenvolupar fins el 7 anys. Això m'ha portat a pensar que hem d'anar posant paraules a allò que els infants viuen o senten (exemple: "Això que sents és tristor, alegria...). Per tant, quan sigui mestra, i també ara aquest mes que em queda de pràctiques, he de pensar que he de transformar els continguts en vivències per a que així els hi quedin interioritzats. 

La segona part de la xerrada, el com abordar l'afectivitat a l'aula, també m'ha portat a reflexionar envers la pràctica educativa i la visió que tenim dels nostres alumnes així com, de la figura que volem representar per a ells. Les idees més importants que vull destacar són:

• Tots els infants tenen dret a sentir el que vulgui sentir. El problema és el que fas amb el que sents. A mode d'exemple, si un infant té ràbia té tot el dret del món a tenir-la però si desprès ho paga amb agressivitat hem de fer-li veure que no és el correcte. 
• Amb els infants tenim afecte però no amb tots ells cream vincles especials. Dins de les relacions personals hi ha diferents nivells i hem de saber aprendre a diferenciar l'afectivitat de la intimitat, sexualitat i genitalitat. A més, per passar d'un nivell a un altre, ha de ser lliure, conscient, pausat i segur. 
• Per als infants, hem de ser una figura de seguretat. Com ho aconseguirem? amb la permanència, l'estabilitat, les rutines... A mode d'exemple, quan un infant està trist, per ser una figura de seguretat, el podem dir: "Te he vist aquest matí amb una cara que jo poso quan em sento trist. Si necessites alguna cosa estic aquí". 
• El poder és molt important en les relacions personals. Aquest concepte és neutral però, es pot usar per fer el bé o el mal (puc ajudar o fer mal). Aquest té diverses formes: Mitjançant amor, autoritat, força i diferència. Quan els infants empren determinat tipus de poder hem de posar l'alarma ja que pot esdevenir en un futur en una persona violenta o maltractadora. Si algú diu al seu amic: "ja no vull ser el teu amic", a l'altra persona li està causant un mal psicològic.
• I el més important, hem d'aprendre a ser bons professionals assumint quan tenim dificultats i no podem fer front a una situació, demanar ajuda, buscar solucions.... 

Com he dit abans, aquesta conferència m'ha agradat moltíssim i m'ha fet vorer, una vegada més, lo important que és aprendre de les experiències, les vivències, d'allò que podem veure, tocar, sentir... i del paper que juga l'afectivitat dins l'aula. Aquestes paraules m'han influït i penso que em quedaran plasmades al meu cap en futures intervencions a l'aula.